domingo, 17 de mayo de 2009

La Biotecnologia en la indústria paperera

La importància del paper i dels productes paperers a la vida quotidiana és evident (escriptura, impressió, embalatge, empaquetatge...). Al ser un element bàsic per a la comunicació i per a la difusió d’informació, ha repercutit de forma important en l’alfabetització i en l’educació a tot el món, contribuint directament en el desenvolupament de les civilitzacions al llarg del temps.
Cada any es fabriquen al món 367 milions de tones de paper, gairebé la mateixa quantitat que es consumeixen. La unió Europea és el segon productor mundial de pasta de paper, representant la cadena fusta-pasta-impressió al voltant del 10% de la nostra activitat industrial.

La principal font de cel·lulosa per a la fabricació de pasta de paper és la fusta,té un contingut aproximat del 50% en cel•lulosa, i la resta és una barreja de lignina, resines, sucres, matèria inorgànica i altres.
La lignocel•lulosa, el major component de la biomassa, consisteix en tres tipus de polímers (cel•lulosa, hemicel•lulosa i lignina). Una gran varietat de fongs i bactèries poden fragmentar aquestes macromolècules utilitzant una bateria d’enzims hidrolítics o oxidatius.

L’actual interès de l’aplicació de biotecnologia en els processos de fabricació de pasta i paper sorgeix de la problemàtica ambiental que existeix en relació a la contaminació produïda pels reactius utilitzats en el blanqueig de pasta de paper així com les possibilitats que els tractaments biològics ofereixen respecte a les restriccions mediambientals.
L’aplicació de la biotecnologia en l’àrea del blanqueig sembla ser prometedora, concretament es va estudiar àmpliament el cas dels enzims xilanases i s’ha arribat aconseguir la seva implantació industrial obtenint un estalvi de reactius de blanqueig que afavoreixen a una reducció de costos i una reducció del contingut de compostos halogenats en l’abocament.

Actualment s'està desenvolupant i s'està treballant a escala pilot amb el conegut sistema lacasa-mediador el qual és capaç de degredar la lignina (reaccionar amb les parts fenòliques i no fenòliques d'aquesta), desenvolupar seqüències de blanqueig TCF, substituir l’etapa de deslignificació amb oxigen o la d’ozó, i estalviar reactius.

No hay comentarios:

Publicar un comentario