Com que a la pròxima classe parlarem dels biocombustibles, m’agradaria donar la meva opinió sobre aquets nous combustibles.
Els biocombustibles es presenten com als substituts dels combustibles que s’utilitzen actualment. La dependència energètica del petroli es un fet més que evident en els nostres dies, amb tots els inconvenient s que això comporta. Un dels principals problemes de la utilització de combustibles fòssils és la emissió de CO2 a l’atmosfera. Aquest diòxid de carboni ha estat emmagatzemat a la escorça terrestre durant milions d’anys, i quan s’allibera a l’atmosfera, com a conseqüència de la combustió, canvia la composició d’aquesta. Aquest és un problema que els biocombustibles no presenten, ja que el CO2 que s’emet per la combustió de biocombustibles es CO2 que les plantes han pres a l’atmosfera per a créixer i que es retornat en quan el combustible s’usa, per tant no contribueix en el increment en percentatge del CO2 a l’atmosfera.
Els dos biocombustibles que tenen més importància són el biodiesel i el bioetanol, que definirem a continuació. El biodiesel es un biocombustible sintètic líquid que s’obté a partir de lípids naturals com olis vegetals i grasses animals, nous o usats, mitjançant processos industrials de esterificació i que s’aplica en la preparació de substituts totals o parcials del petrodièsel o gasoil obtingut del petroli. I el bioetanol és un combustible líquid que s’obté a partir de biomassa, com el blat de moro, la canya de sucre i altres plantes son riques en energia potencial. Moltes de les plantes de etanol aprofiten la biologia usant enzims per a dividir el midó i la cel·lulosa en glucosa, la qual es posteriorment fermentada per un llevat comú, per a produir etanol i diòxid de carboni.
És podria dir que hi ha tres problemes principals per la producció i utilització de biocombustible, aquestes tres problemes són: la crisi alimentària, l’encariment del preu del menjar i la deforestació. El problema de la crisi alimentària bé íntimament lligada a la forma de producció de bioetanol, ja que com ja he dit la seva matèria prima és el blat de moro, i altres productes orgànics que abans servien d’aliment a persones. El segon problema molt lligat amb el primer, és l’encariment del preu del menjar, ja que si la producció d’aquest aliments és la mateixa, però la demanda augmenta molt per a poder produir bioetanol el preu dels aliments pujar, i la gent que abans els consumia deixen de tenir menjar. I per finalitzar un altre problema a tenir en compte, en països més desenvolupats on la falta d’aliment no és el principal problema és la deforestació. Ja que les plantacions han estat creades exclusivament per a la producció de biocombustibles. En aquests cas preocupa la deforestació causada per el increment de demanda de biocombustibles. A més de la deforestació de moltes zones boscoses per a produir aquestes matèries primes és trobem relacionats altres problemes com la erosió dels sòls, els incendis forestals...
Per intentar solucionar els problemes originats pels biocombustibles (biodièsel i bioetanol) hi ha investigadors que treballen amb el que s’anomena biocombustibles de segona generació. Els avantatges d’aquests nous biocombustibles es que no estan produïts a partir d’aliments, i per tant no poden ser criticats des d’aquest punt de vista, ja que les matèries primes són residus urbans, productes inorgànics i llum solar...
Tres d’aquests nous biocombustibles són: Biocombustibles a partir de residus urbans. El procés, es presenta com a alternativa al biodiesel que s’obté actualment de olis vegetals i animals. Els avantatges d’aquest mètode és la reducció dels residus així com també l’accés a una matèria prima de fàcil accés i barata. Un segon mètode per obtenir un biocombustible és el produït per un fong, el Gliocladium roseum, produeix una varietat de molècules de hidrogen i carboni que es troben al diesel, a partir de la cel·lulosa que és troba en els troncs dels arbres.
I un tercer mètode alternatiu, és produir combustible a partir d’algues, aigua i el procés natural de la fotosíntesis. És molt senzill, es cultiven algues microscòpiques en tubs de cristall exposats a la llum del sol, en simples hivernacles. El creixement de les algues dins els tubs és ràpid, absorbeix el diòxid de carboni durant el creixement. L’aigua utilitzada per a tal fi és, en la seva majoria residual i no potable. Una vegada arribat a un cert punt de creixement en uns pocs dies, es converteix en combustible mitjançant un senzill procediment que es quasi del 100% neutral en quant a emissions de diòxid de carboni. Es a dir, gairebé la totalitat de les emissions diòxid de carboni causades durant la producció s’han compensat mitjançant la fotosíntesis prèvia de les algues.
La conclusió que extrec de tots aquest plantejaments és en primer lloc: els biocombustibles convencionals, entès com a bioetanol i biodiesel, no són la millor solució per a substituir els combustibles fòssils, primer de tot perquè és necessiten terrenys per a cultivar les matèries primes i en segon lloc perquès això repercuteix directament i negativament sobre les persones.
Els biocombustibles de segona generació tampoc presenten una millora en el panorama de energies alternatives. La única opció en possibilitats és la producció de biocombustible a partir d’algues. Aquesta és una solució que presenta moltes possibilitats ja que no treu terrenys de cultiu per als aliments, i tampoc utilitza aliments per la seva producció.
Tot i que si es fes una producció controlada de biocombustibles, utilitzant tots els mètodes esmentats anteriorment, potser no serien suficients per cobrir la demanda actual de combustibles, però potser si per a cobrir la demanda referida als transports. Si els biocombustibles cobrissin aquesta necessitat llavors, juntament a altres energies renovables, com la eòlica, hidràulica... que cobrissin les necessitats industrials i particulars, podríem deslliurar-nos de les cadenes del petroli.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Estic d'acord amb la majoria de les reflexions esmentades, principalment amb la idea de que una necessitat bàsica com l'alimentació no pot compatir amb l'energia.
ResponderEliminarEn quant a l'opció de producció de biocombustibles a partir d'algues la trobo una bona solució ja que aquestes únicament necessiten la llum solar per realitzar la fotosíntesi. L'únic problema que podrien presentar és la demanda d'aigua que necessiten per viure.