Per què va morir Dolly?

La mundialment famosa Dolly, una ovella de raça Dorset, nascuda a Escòcia l’any 1996, filla del científic Ian Wilmut, és un dels primers experiments de clonatge amb mamífers. L’ovella Dolly és una rèplica exacta d’una altra ovella, és a dir, té exactament la mateixa informació genètica.
Es pot dir doncs, que Dolly no ha nascut per la fusió d’un òvul i d’un espermatozoide, sinó que hi ha fet a partir d’una cèl·lula d’una altra ovella. A l’ovella que es va servir de “motlle”se li van extraure cèl·lules de les glàndules mamàries, d’una de les quals es va extreure el nucli. Es va triar aquest teixit ja que les cèl·lules d’aquest tenen un grau d’especificació molt baix, i com es va comprovar poden donar un organisme sencer, però el problema d’aquest es que la cèl·lula ja té una edat. Alhora, a una altra ovella se li avia tret un oôcit al qual se li va extreure el nucli, i al seu lloc es va microinjectar el nucli de la cèl·lula de la glàndula mamària de la primera ovella. Així, doncs, es disposava d’un òvul amb una dotació genètica completa, del qual es podia generar un embrió. Aquest embrio es va implantar a l’úter d’una nova ovella, que va fer de mare de lloguer.
Com s’ha comentat anteriorment, el genoma de Dolly, no era un genoma propi de la seva edat, sinó que quan va nàixer ja posseïa un genoma d’ovella adulta. L’ADN al igual que el nostre cos, s’envelleix amb el temps. L’ADN es té que duplicar cada vegada que es produeix una divisió cèl·lular, per a que totes dues cèl·lules filles tinguin la mateixa dotació genètica que la cèl·lula mare. A més aquesta duplicació no es del tot perfecta, els telòmers no es poden duplicar tan fàcilment perquè l’enzim encarregat d’aquest procés no posseix els requisits necessaris per a poder-ho fer. Existeixen uns enzims anomenats Telomerasas que intenten correguir aquest error, però a la llarga és difícil. Per tant amb el pas del temps és van perdent els extrems dels cromosomes. Al principi no passa res perquè l’ADN es repetitiu i aquest no codifica proteïnes, però a la llarga afecta al ADN principal. Quan això passa es dona l’envelliment cel·lular.
Aquest es el cas de Dolly, ja que com és va utilitzar ADN d’una ovella de sis anys, quan Dolly va nàixer ja tenia una edat cromosòmica de sis anys, i per tant el seu envelliment cel·lular va ser molt més ràpid que el d’una ovella normal. Dolly com tots els altre mamífers clonats va nàixer en anòmalies cromosòmiques, pròpies de l’edat del cromosoma. Dolly va morir l’any 2003, a l’edat de 6 anys, però amb una edat real de 12 anys. La seva mort va ser causada per un tumor als pulmons, pròpia de la seva edat real. Tot hi que la seva mort no va ser deguda directament al seu origen clònic si que u va ser el fet que tingues una edat cromosòmica superior a la que li tocava al nàixer.
Per tant podem concloure, que el mètode de clonació per clonar a Dolly no és el més apropiat, ja que els mamífers que naixen ja tenen una edat i envelleixen abans. Aquest mètode per tant no seria apropiat utilitzar-lo en humans ja que tindríem el mateix problema, els nadons que naixerien tindrien la mateixa edat que els donants. Tot i que personalment no entenc l’interès de clonar persones, ja que tot i que físicament si seria igual, intel·lectualment no ho seria, ja que això depèn d’una part del codi genètic i una altra de la educació, entorn...