Parlant dels transgènics…

Després del debat que vàrem fer uns dies enrere a classe, un segueix sense estar ni fermament a favor ni radicalment en contra dels transgènics, tant els defensors del sí com els del no et diran les meravelles o les desgràcies que aquests comporten. Pot tenir unes molt bones aplicacions o unes implicacions desastroses.

Es parla que la població n’hauria d’estar al corrent per a poder opinar i així saber en quin sentit va la majoria. El que jo penso es, no si s’ha debatre transgènics si o no, sinó si s’ha d’arribar a haver-ho de debatre. Per a què ens entenguem, ha de ser la ciència la solució als problemes que els éssers humans com a societat provoquen o enlloc de buscar solucions podem deixar de provocar-los? Hem d’adaptar un cop més el planeta a les nostres necessitats o podem adaptar-nos nosaltres al planeta?

S’ha d’utilitzar conreu transgènic per solucionar la fam al tercer món, o es pot intentar solucionar-la lluitant contra els desequilibris socials que provoquem i que fa que el tercer món segueixi estant a la tercera posició?

S’han de plantar conreus que puguin resistir l’atac d’animals que fan la seva vida perquè ens perjudica la collita, quan nosaltres els hem perjudicat la seva vida sense importar-nos el més mínim?

Ens hem d’arriscar a perdre la biodiversitat de conreus per culpa d’introduir-ne un de més fort, exterminant així encara més espècies de les que ja ho hem fet?

S’ha d’aconseguir un conreu que resisteixi la sequera que hem provocat nosaltres mateixos alterant el curs dels rius o podem simplement reduir i fer més eficient la despesa d’aigua?

És necessari incrementar (encara més) la producció del sòl per obtenir més aliments o el que hauríem de fer és aprendre que no sempre podem tenir a la nostra disposició la quantitat desitjada de tota la gamma d’aliments que coneixem?

Al meu parer, els aliments transgènics només seran un pedaç per solucionar part dels problemes que nosaltres mateixos creem.