23andMe

23andMe es una curiosa empresa biotecnologia cofundada por Anne Wojcicki, esposa del presidente de Google, y tal vez por eso Google haya invertido en ella 3 millones de Euros.
¿A que se dedica esta empresa? Muy sencillo. Tiene como objetivo mostrar a la gente como es su propio código genético y de esta manera conocer un poco los rasgos de sus antepasados. Hace poco decidieron sacar una nueva "oferta", establecieron un acceso seguro y viable para que puedas analizar tus genes por solo 999$. Es curioso, te envian un kit a casa que tu tienes que devolverles con una muestra de saliva. De esta forma también puede saber el riesgo que tienes de padecer ciertas enfermedades.

Cèl·lules Mare

Se sent molt a parlar per la tele i sobre el paper de les famoses cèl·lules mare. 

Ens podem preguntar abans de res què són exactament aquestes coses que generen tantíssima polèmica. Les cèl·lules mare són cel·lules no diferenciades, és a dir que tenen la gran habilitat de poder "transformar-se" en diferents tipus cel·lulars com podrien ser les cel·lules pancreàtiques o nervioses entre altres. 

Ara entrem en l'inevitable tema dels matisos i de les classificacions. Les cèl·lules mare es divideixen en 4 grups segons el seu grau de potencialitat, és a dir la capacitat de diferenciació de les mateixes. Així doncs tenim:

• Cèl·lules TOTIPOTENTS: Poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular.
• Cèl·lules PLURIPOTENTS: Poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular menys les Totipotents.
• Cèl·lules MULTIPOTENTS: Només poden produir una família emparentada de cèl·lules diferenciades.
• Cèl·lules UNIPOTENTS: Només poden produir un tipus concret de cèl·lula.

Un cop aclarida aquesta classificació podem passar als diferents tipus de cèl·lules mare:

• Cèl·lules mare ADULTES: Són bàsicament cèl·lules multipotents que s'extreuen d'una zona en particular. Són les que utilitza el nostre cos per regenerar teixits de forma normal.
• Cèl·lules mare EMBRIONÀRIES: Són del tipus Totipotents i permeten crear qualsevol tipus cel·lular. S'extreuen d'un fetus en els primer 15 dies de gestació.

Passem ara a la part interessant.... Que s'ha aconseguit i què es podria fer amb cèl·lules mare?

Només fent una ullada ràpida a www.celulasmadre.net trobem:

• Pinchazos en el corazón con celulas madre para curar los infartos
• Creado un corazón bioartificial con celulas madre
• Creación de celulas cardiacas a partir de celulas madre
• El cultivo de celulas madre cancerígenas marcará desarollo de neurocirugia
• Se crea tejido óseo a partir de celulas madre
• .......

Realment ens hi podríem passar el dia veient els avantatges de la investigació amb cèl·lules mare, desde la regeneració de teixits a la creació d'un organ completament funcional passant per la fabricació de sang a partir de cèl·lules mare. 

Quin es el problema? Quin es l'obstacle que frena en sec les investigacions? 

La controvèrsia no es més que el debat ètic que suposa la destrucció d'un embrió que se suposa que amb 2 - 3 dies d'existència es una persona en potència, amb la capacitat de sentir i pensar.

D'altra banda el científics asseguren que tal cosa només seria possible si existissin cèl·lules nervioses, pero aquestes no es formen fins a la tercera setmana.

Així doncs que hem de pensar? Que fins la tercera setmana no som més que un sac de cromosomes, proteines i cèl·lules mare? O que desde el primer moment ja som una persona en potència i al destruir un embrió estem cometent assassinat?

Realment es pot tildar d'assassí a aquell que busca la forma de crear "recanvis" i solucions a centenars de malalties fins fa poc incurables?

Aquest és el debat, jo estic a favor de la investigació amb cèl·lules mare i més al veure notícies com "De la celula adulta a la embrionaria", i vosaltres?

 

Per què va morir Dolly?

La mundialment famosa Dolly, una ovella de raça Dorset, nascuda a Escòcia l’any 1996, filla del científic Ian Wilmut, és un dels primers experiments de clonatge amb mamífers. L’ovella Dolly és una rèplica exacta d’una altra ovella, és a dir, té exactament la mateixa informació genètica.
Es pot dir doncs, que Dolly no ha nascut per la fusió d’un òvul i d’un espermatozoide, sinó que hi ha fet a partir d’una cèl·lula d’una altra ovella. A l’ovella que es va servir de “motlle”se li van extraure cèl·lules de les glàndules mamàries, d’una de les quals es va extreure el nucli. Es va triar aquest teixit ja que les cèl·lules d’aquest tenen un grau d’especificació molt baix, i com es va comprovar poden donar un organisme sencer, però el problema d’aquest es que la cèl·lula ja té una edat. Alhora, a una altra ovella se li avia tret un oôcit al qual se li va extreure el nucli, i al seu lloc es va microinjectar el nucli de la cèl·lula de la glàndula mamària de la primera ovella. Així, doncs, es disposava d’un òvul amb una dotació genètica completa, del qual es podia generar un embrió. Aquest embrio es va implantar a l’úter d’una nova ovella, que va fer de mare de lloguer.
Com s’ha comentat anteriorment, el genoma de Dolly, no era un genoma propi de la seva edat, sinó que quan va nàixer ja posseïa un genoma d’ovella adulta. L’ADN al igual que el nostre cos, s’envelleix amb el temps. L’ADN es té que duplicar cada vegada que es produeix una divisió cèl·lular, per a que totes dues cèl·lules filles tinguin la mateixa dotació genètica que la cèl·lula mare. A més aquesta duplicació no es del tot perfecta, els telòmers no es poden duplicar tan fàcilment perquè l’enzim encarregat d’aquest procés no posseix els requisits necessaris per a poder-ho fer. Existeixen uns enzims anomenats Telomerasas que intenten correguir aquest error, però a la llarga és difícil. Per tant amb el pas del temps és van perdent els extrems dels cromosomes. Al principi no passa res perquè l’ADN es repetitiu i aquest no codifica proteïnes, però a la llarga afecta al ADN principal. Quan això passa es dona l’envelliment cel·lular.
Aquest es el cas de Dolly, ja que com és va utilitzar ADN d’una ovella de sis anys, quan Dolly va nàixer ja tenia una edat cromosòmica de sis anys, i per tant el seu envelliment cel·lular va ser molt més ràpid que el d’una ovella normal. Dolly com tots els altre mamífers clonats va nàixer en anòmalies cromosòmiques, pròpies de l’edat del cromosoma. Dolly va morir l’any 2003, a l’edat de 6 anys, però amb una edat real de 12 anys. La seva mort va ser causada per un tumor als pulmons, pròpia de la seva edat real. Tot hi que la seva mort no va ser deguda directament al seu origen clònic si que u va ser el fet que tingues una edat cromosòmica superior a la que li tocava al nàixer.
Per tant podem concloure, que el mètode de clonació per clonar a Dolly no és el més apropiat, ja que els mamífers que naixen ja tenen una edat i envelleixen abans. Aquest mètode per tant no seria apropiat utilitzar-lo en humans ja que tindríem el mateix problema, els nadons que naixerien tindrien la mateixa edat que els donants. Tot i que personalment no entenc l’interès de clonar persones, ja que tot i que físicament si seria igual, intel·lectualment no ho seria, ja que això depèn d’una part del codi genètic i una altra de la educació, entorn...

Parlant dels transgènics…

Després del debat que vàrem fer uns dies enrere a classe, un segueix sense estar ni fermament a favor ni radicalment en contra dels transgènics, tant els defensors del sí com els del no et diran les meravelles o les desgràcies que aquests comporten. Pot tenir unes molt bones aplicacions o unes implicacions desastroses.

Es parla que la població n’hauria d’estar al corrent per a poder opinar i així saber en quin sentit va la majoria. El que jo penso es, no si s’ha debatre transgènics si o no, sinó si s’ha d’arribar a haver-ho de debatre. Per a què ens entenguem, ha de ser la ciència la solució als problemes que els éssers humans com a societat provoquen o enlloc de buscar solucions podem deixar de provocar-los? Hem d’adaptar un cop més el planeta a les nostres necessitats o podem adaptar-nos nosaltres al planeta?

S’ha d’utilitzar conreu transgènic per solucionar la fam al tercer món, o es pot intentar solucionar-la lluitant contra els desequilibris socials que provoquem i que fa que el tercer món segueixi estant a la tercera posició?

S’han de plantar conreus que puguin resistir l’atac d’animals que fan la seva vida perquè ens perjudica la collita, quan nosaltres els hem perjudicat la seva vida sense importar-nos el més mínim?

Ens hem d’arriscar a perdre la biodiversitat de conreus per culpa d’introduir-ne un de més fort, exterminant així encara més espècies de les que ja ho hem fet?

S’ha d’aconseguir un conreu que resisteixi la sequera que hem provocat nosaltres mateixos alterant el curs dels rius o podem simplement reduir i fer més eficient la despesa d’aigua?

És necessari incrementar (encara més) la producció del sòl per obtenir més aliments o el que hauríem de fer és aprendre que no sempre podem tenir a la nostra disposició la quantitat desitjada de tota la gamma d’aliments que coneixem?

Al meu parer, els aliments transgènics només seran un pedaç per solucionar part dels problemes que nosaltres mateixos creem.

Biotecnología de andar por casa

Es gracioso comprobar que históricamente ha existido la biotecnología como una realidad cotidiana del hombre.
Hay muchísimos casos, pero uno de los más bonitos sin duda es el del mundo vinícolo.
Y digo que es bonito, porque el grado de conocimiento y control del hombre en esta materia es excepcional.
Hay que pensar que el vino tiene al menos 6000 años. Desde luego no he probado ese vino tan antiguo, pero aunque no creo que fuera tan preciso en matices como los que encontramos hoy en día, sin duda que los enólogos de la época tenían muy claro de donde obtenían las cepas de levadura, que tipo de fermento usaban para que tipo de cepa , y del tiempo de fermentación que empleaban y de oxigenación en barrica.
Parece obvio que no se planteaban estos interrogantes desde el punto de vista científico, pues desconocían los procesos de esterificación oxidación, fermentación etc… que hoy en día son de dominio casi popular. Aún así, de una forma empírica se aproximaban a estos conceptos llegando a moldearlos para acercarse al aroma, textura, color, y sabor que imaginaban.
Tengo entendido que los griegos y romanos rebajaban sus vinos con agua e incluso lo mezclaban con miel, cosa que hoy en día sería poco menos que un pecado, con lo que me figuro que la cultura de la excelencia en el vino no estaba tan extendida, aún así quiero imaginarme los antiguos enólogos como unos de los pioneros en el campo de la química y del estudio genético.
Porqué sin duda ellos tenían muy claro con que variedades de uva trabajaban, así que de alguna manera se aproximaron a las teorías genéticas que varios milenios después encumbrarían a Mendel.

Y es precioso comprobar como esta ciencia ha ido evolucionando de forma completamente humana, en un mundo donde literalmente los conocimientos pasan de padres a hijos. Hay que entender que el mundo de la producción vinícola es muy cerrado, donde hay familias que quizá son las únicas propietarias de un tipo de variedad en una zona determinada. Porqué el vino, desde luego, es la expresión de la uva, así pues hace falta poseer unos territorios con una cantidad suficiente de alguna variedad para intentar crear un vino propio. Y aquí ya empieza el juego “biotecnológico” porque según las características de humedad, composición del suelo, clima etc… uno puede o no puede aspirar a cultivar una u otra variedad, con lo que la afirmación de que el vino va ligado a la tierra se puede decir que es totalmente cierta.
Una tierra de vinos será siempre una tierra de vinos.
La verdad es que ser hace tarde y quería comentar un montón de cosas en plan más técnico. Lo dejaré mejor para otro post, y este queda como introducción.
Saludos!

Innovació i nous avenços en l’ investigació per a combatre l’alzheimer.

Es tracta d’una noticia força recent (13 de març) on explica que una companyia biofarmaceutica del grup Zeltia especialitzada en la malaltia de l’alzheimer ha investigat un innovador mètode (via terapèutica) per tal de combatre la malaltia.

Els resultats de la investigació es van presentar en el 9º Congres Internacional sobre l’Alzheimer i el Parkinson a Praga entre els dies 11 i 15 de març.

La inhibició del enzim GSK3 és una innovadora via terapeutica per a l’alzheimer que ha despertat un gran interès en l’opinió científica ja que aquest enzim està implicat en les dos principals lesions histopatologiques de la malaltia.

L’NP12, que té una activitat inhibidora del GSK3, és un compost que la companyia està desenvolupant en fase clínica i que ha demostrat en varis models animals amb alzheimer una millora significativa del rendiment cognitiu i d’altres paràmetres que la malaltia altera.

Pel que es veu és l’únic compost descrit fins al moment capaç d’actuar sobre aquest tipus de lesions, per tant és un gran avanç que ens pot ajudar a retrassar els efectes d’aquesta malaltia o fins i tot curar-la.

Notícies sobre cèl·lules mare.

"Nascuda per curar la germana gran
A l'Hospital de la Vall d'Hebron, l'Erine, una nena de Manresa malalta de leucèmia, va rebre cèl·lules mare del cordó umbilical de la seva germana petita, que va ser concebuda per salvar-la a ella."

En aquest enllaç podreu veure la notícia completa. 18 de març de 2008
http://www.tv3.cat/videos/325289

Ahir en el telenotícies va sortir una nova notícia sobre el tema de les cèl·lules mare:

"El primer 'nadó medicament' espanyol cura el seu germà malalt
Andrés ha superat una greu anèmia gràcies a la sang del cordó umbilical del petit Javier".

Notícia completa. 13 de març de 2009
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=595031&idseccio_PK=1021

Mentre l'església catòlica planteja la concepció i la selecció embrionària com un dilema ètic i inacceptable, en el camp de l'investigació i de la biomedicina es feliciten per la fita aconseguida.

Una mica de cultura sobre els transgènics

Aquí presento un video sobre aliments transgènics. Crec que no és un video manipularista ja que s'intenten mostrar amb més o menys èmfasi diferents punts de vista sobre aquest tema.

Ni a favor ni en contra, jo em quedo amb el millor de disposar d'aliments transgènics i els possibles beneficis que en puguem treure (no em refereixo a beneficis monetàris) i amb el millor de seguir disposant d'aliments naturals i tradicionals els quals han permès la vida en el planeta.

És cert que la població al món ha augmentat notablement, és cert que molts països es troben en la misèria i en la fam més profunda, és cert que el resursos que ens ofereix el planeta terra són limitats, és cert que cada vegada hi ha menys terres de conreu, és cert que el nivell de vida que segueixen els països desenvolupats és insostenible, és cert...

És per a totes aquestes realitats, que potser ens caldrà fer un canvi de mentalitat i acceptar els aliments transgènics a la vida quotidiana. És importantíssim però, actuar amb precaució ja que el coneixement de què es disposa encara és una mica incert i els riscos als que ens podem veure exposats poden ser alts.

http://www.tv3.cat/videos/203340763

Ciencia vs Etica

La biotecnologia, tant novedosa i útil, com polèmica actualment

Hi ha aquells que la defensen, basant-se en que fins ara no hi ha hagut cap problema i que pot ser molt útil pel futur del mon global
Per altra banda la opinió contraria, que pensa que per exemple, els aliments transgenics poden posar en perill la salut humana o que simplement com ja no es natural, no pot ser saludable pero com sempre també hi ha motius economics, patents, etc

De totes formes, fins que no es demostri que realment es perillos l'us de la biotecnologia, no s'ha de prohibir el seu estudi ni res així. En tot cas s'ha de fer el que ja es fa, investigar, utilitzar-la amb molta cura (ja que allò fet amb biotecnologia passa controls mes rigurosos) i en cas de que pogui arribar a donar algun problema estudiar les possibles solucions, com qualsevol altre problema. Suposo que el fet que se li doni mes importancia o pensaments mes "radicals" es degut a que treballa molt mes amb l'esser humà i la vida (clonacions, genoma humà etc) pero si es per intentar millorar la nostra vida, pot ser de gran ajuda

Deixo també un link bastant interesant i amb mes links de referencia dins que dona molt a pensar:
http://www.cibersociedad.net/archivo/articulo.php?art=35

Monsanto

És un documental que em van passar fa unes setmanes uns amics meus, i que encara no havia vist; parla sobre el Monsanto, una empresa de biotecnologia americana, gran perquè sí, total que crec que qui m'ho va passar ho diu bastant clar;


"un documental en francès subtitolat en castellà pels no culturitzats, menys la primera part, que com que està en alemany i francès crec que tothom la podrà entendre facilment(...) Buenu, com anava dient, és un documental que parla de Monsanto (empresa q te cagas de grande donde la gente es mu mala grrrrr) i del seu impacte a nivell mundial. Pruductes, burrades varies que han fet, en fi allò que diuen: "dime que comes i te dire cuanto PCB tienes en sangre".
Fins aki la sinopsi del videuuuu."

És força llarg, pero dona molt que pensar.
Link;

http://www.gastronomiaycia.com/2008/11/19/video-el-mundo-segun-monsanto/